PALAMÓS: Com és

Palamós.

Situació

Palamós és una vila de la comarca del Baix Empordà. Amb 14 km quadrats de superfície, limita d’una banda amb les poblacions de Mont Ras, Vall-llobrega, Forallac i Calonge i d’altra amb la Mediterrània. Juntament amb d’altres poblacions de la comarca conformen l’anomenat Massís de les Gavarres.

La vila es divideix en vuit barris, dels quals els més densament poblats són els de Palamós, amb més de 9000 persones i Sant Joan de Palamós, amb més de 7500.

Es tenen dades demogràfiques de l’any 1497. Actualment la seva població arriba als 18.161 habitants i la seva densitat de població és de 1.299 (hab./km2).

Què hi podem trobar a Palamós?

Obrim una finestra per poder donar a conèixer la història, informacions, tradicions i els paisatges de Palamós.

Per anar-nos ambientant començarem pel famós “canó de Palamós”, que gràcies a l’havanera del mestre J. L. Ortega Monasterio és reconegut testimoni de la història del poble.

EL CANÓ DE PALAMÓS

Canó de Palamós.

El canó de Palamós

ben mirat que n’és d’hermós

ja fa temps que està callat.

Ja fa temps que mira el mar

amb el ventre rovellat.

Quatre rodes i un forat.

De la boca del canó

només surten els records

de les guerres d’aquell temps.

Quan la gent de l’Empordà,

de la Selva i el Vallès,

es mataven per no res.

Escolteu la seva veu

Oh canons de tot el món!

i la gent de tot arreu.

No més guerres ni més morts,

no més bombes ni més foc,

sóc el canó de Palamós.

Si els canons de tot el món

fossin com el vell canó

Canó de Palamós.

que tranquil està dormint.

blancs i negres dins el pit

portarien una flor,

la rosa de Jericó.

Escolteu la seva veu

Oh canons de tot el món!

i la gent de tot arreu.

No més guerres ni més morts,

no més bombes ni més foc,

sóc el canó de Palamós.

Cançó:

http://www.grupberganti.com/lletres/cano%20de%20palamos.mp3

Partitura:

http://www.centrecoral.org/Pdf-2/canodepalamos%204vm.pdf

Josep Lluís Ortega Monasterio (1918-2004), va néixer a Santoña (Cantabria). El seu pare era capità de l’exèrcit i la seva mare, era filla d’un coronel, per tant, ja es podia intuir el seu destí... Als 7 anys es quedaren orfes. Ell va anar a casa d’uns oncles, per part de la seva mare, que vivien a Palol d'Onyar (Girona). Va estudiar solfeig amb en Mossèn Geli, de la Catedral de Girona. És va fer militar l’any 42 en ingressar a l’Acadèmia Militar de Saragossa. L’any 44 va ser llicenciat amb el grau de Tinent. El varen dest

inar per l’any 45 a Jaca, on va fundar, junt amb quatre capitans més, la que ara és “L’Escola Militar d’Alta Muntanya”. Allà va composar “l’Himne de Jaca”, “Bella Candanchú”, o “Esquiando voy”. Va residir durant 5 anys a Puigcerdà, i després tres anys a Menorca. Per l’any 64, va ser destinat a Palamós, i va anar a viure a Platja d’Aro. Fou un dels organitzadors de la primera Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell (1967). A l’any següent va compondre l’obra que li donaria més anomenada, l'havanera “El meu avi”. Conjuntament amb Evarist Puig i Joaquim Simó fundà el 1972 el Festival de Cançó Marinera de Palamós. Al 1979 va ser expulsat de l'exèrcit per "ofensa a l'honor". El 1984, el govern revisà el judici i el restituí a l’honor i grau de coronel; tot i això, en Josep Lluís no reemprengué la carrera militar perquè ja tenia una altra ocupació: havia fundat el grup d’havaneres Cavall Bernat, i es dedicava plenament a la música, cantant i component havaneres. En els últims anys de la seva vida rebé nombrosos homenatges. Més de cent composicions entre cançons i havaneres, es conserven a la Fundació Ernest Morató, de Palafrugell.

Llocs emblemàtics

Ja ambientats, parlarem dels lloc més emblemàtics del municipi. Palamós, és situat en el centre de la Costa Brava, és el resultat de la unió de la vila de Palamós i del poble de Sant Joan de Palamós, unió que es va realitzar l’any 1942.

El poble de Sant Joan, pertany a la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà, que va néixer a mitjans del segle XII. Pel contrari, la vila de Palamós va ser fundada pel rei d’Aragó, Pere II El Gran, l’any 1279, per resguardar el seu port, un dels més important de Catalunya en els segles XIV i XV, pel comerç. L’any 1439 es va construir l’església de Santa Maria de Palamós. Aquesta església, no està orientada en l’eix d’est-oest com és normal, sinó que es va girar 90º degut al poc espai que hi havia per a la seva construcció.

Església Santa Maria del Mar (esquerra) i Església de Santa Eugènia (dreta).

Pi d'en Xana.

Quan arribem al modern nus de carreteres de la variant de Palamós, arriba el curs de l’Aubi la riera de Vall-llobrega. En direcció a la desembocadura, trobem la riera o torrent de Corbatxes. Uns pocs metres mes al sud, arriba a l’Aubi, la riera del Bell-lloc. La frondositat d’aquesta riera ens pot sorprendre agradablement en diferents trams. Neix a can Ribot de Fitor, passa pel castell de Vila-romà i a la seva petita conca hi trobem una font i una ermita. Abans d’arribar allà on s’ajunta amb l’Aubi, trobem el Pi d’en Xana, un arbre símbol inequívoc del terme municipal. El Pi d’en Xana, és un pí pinyer (Pinus pinea), que té un perímetre de 3,20 metres, una alçada de 12 metres i una capçada de 17 metres. A partir d’aquest punt, el curs ample i canalitzat de l’Aubi es dirigeix cap a la seva desembocadura al mig de la badia de Palamós.

Podem visitar la casa més fastuosa del país, tal i com es va referir Josep Pla al parlar de la Barraca d’en Dalí.

L’Albert Puig Palau, milionari mecenes i personatge molt peculiar, va mantenir l’aureola de glamour en la finca de l’altre extrem de la platja, el Mas Castell. Es diu que per inaugurar la nova propietat, va organitzar una corrida amb la presència del torero Dominguín, i que la celebració va acabar amb una festa flamenca a la platja. En Joan Manuel Serrat l’anomenava el “gitano-payo”, en al cançó que li va dedicar, “Tio Alberto”.

Dalí va arribar a construir-li una petita caseta perquè l'utilitzés com estudi. Aquesta caseta no podia ser “normal”, havia de tenir alguna peculiaritat daliniana: té la porta d’entrada torta.
Desprès de la mort d’Albert Puig Palau, una empresa immobiliària va adquirir els terrenys per urbanitzar la zona. Hem d’agrair a la iniciativa popular –Salvem el Castell- que la platja i els seus voltants estiguin intactes. Ara formen part de l’Espai Natural del Castell – Cap Roig, i es pot considerar un dels darrers espais verges de la Costa Brava.

Barraca d'en Dalí.

Palamós té dos castells amb gran importància patrimonial. El Castell de Sant Esteve de Mar i el Castell de Vila-romà. Ambdós castells pertanyien al terme de la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romana.

§ CASTELL DE SANT ESTEVE DE MAR:

Història:

El rei Pere el Gran desitjava tenir un port natural i va comprar l’antic castell de Sant Esteve amb tot els seus territoris. Els terrenys de Palamós ocupaven una part d’aquells territoris. En el castell hi ha un poblat ibero-romà amb muralles, torres i restes de dependències. Alguns historiadors indiquen que el castell va ser construït amb ruïnes romanes. En el 1277 el Castell de Sant Esteve ja pertanyia a la Corona, tal i com ho deia un document del rei Pere el Gran. A conseqüencia del casament del rei d'Aragó, Pere II el Gran, amb la princesa Constança de Sicília, en 1276, les relacions comercials entre tots dos regnes es van incrementar. Llavors i per substituir a Torroella de Montgrí com a port central de la flota, el rei va decidir que fos Palamós el lloc elegit. Com Palamós es trovaba en el terme del castell de Sant Esteve, el rei va decidir adquirir-ho per controlar tot el territori.

Actualment, es troba en estat ruïnós. És una fortalesa petita amb una funció: la de defensar la creació de Palamós.

El castell de Sant Esteve (esquerra) i el castell s'alça en el monticle de Sant Esteve (dreta).

§ CASTELL DE VILA-ROMÀ:

Història:

Del castell de Vila-romà no se’n coneix cap data concreta de construcció. L’estructura de l’edifici, així com algunes rengleres de "pedres en forma d’espina", l'anomenat "opus spicatum", fa pensar que va ser edificat el segle XI o potser el XII.

L’any 1320 el rei Jaume II, trobant-se a Sant Feliu de Guíxols, establí que el sometent de Vila-romà, Calonge i Vall-llobrega, tenia que comparèixer, armat, a la defensa del port de Palamós si era convocat per corns. L’any 1371, Vila-romà s’incorpora a la Corona i el rei Pere “el Cerimoniós” vengué el castell a l’estament eclesiàstic. L’any 1812, va ésser destruït per les tropes franceses. El Castell té una importància patrimonial reconeguda ja que està declarat "Bé Cultural d’Interès Nacional", la màxima categoria legal de protecció del patrimoni a Catalunya. A més és un monument singular, ja que és un dels pocs castells de l'Espai d'Interès Natural de les Gavarres.

Castell de Vila-romà.

Per últim, ens dirigim cap a la costa, fent una ruta per les platges i els paratges de Palamós, on ens deixarà una excel·lent impressió del municipi.

Començarem pel far de Palamós, es troba a 25 metres de la vora del mar, en un rocall marí anomenat la Punta del Molí. Aquest rocall protegia antigament el port natural de Palamós dels vents de llevant i gregal. El far està orientat al migdia. La instal·lació va entrar en actiu l’1 de setembre de 1865.

L’actual far és una torreta prismàtica hexagonal i cúpula grisa, aïllada de la casa de servei, sobre la punta del Molí. El focus lumínic té una alçada de 23 metres sobre el nivell del mar i fa de punt de referència per a la recala al port de la ciutat. Integrat al conjunt urbà de la ciutat de Palamós, va ser, juntament amb el de Calella, un dels primers fars electrificats d’Espanya, aprofitant l’arribada de la xarxa elèctrica a Palamós el 1917.

El 1975 es va fer una reforma important a l’estructura a causa de les greus esquerdes que tenia l’edifici antic, provocades, principalment, pels bombardejos que va patir durant la Guerra Civil i, sobretot, com a conseqüència de l’extracció de pedra d’una pedrera veïna.

Mapa de la costa de Palamós.

El Far.

Des de Punta del Molí a Port Marina, tot seguit ens trobem la Cala del Pots i el Morro del Vedell, després Cala de ca la Margarida, el Parc Urbà de Cap Gros i el Rec de Fanals i la piscina i a continuació Sa Tamardia. Seguidament trobem platja la Fosca, que rep aquest nom degut al color fosc de les pedres, és un dels icones més emblemàtics de la Costa Brava. Seguim amb la Pineda d’en Gori i Cala s’Alguer, aquesta cala està rodejada de casetes blanques amb portes de colors. Continua Mas Juny i l’amplia Platja de Castell, que és una de les poques platges lliures de construccions. Tot seguit veurem La Foradada, una gran cavitat en la roca a nivell del mar. Desprès, trobem Cala Sanià o de ca la Marquesa, Cala Canyers, Cala dels Corbs, Cala Estreta i la cala d’en Remendón. Podem observar les Illes Formigues, són un grup de quatre petites illes, estan senyalitzades amb un far situat a l'illa més gran. Quan hi ha mala mar les cobreix l’aigua. Són roques generalment de formació calcària. I finalment Cala de Cap de Planes i Cala de Roca Bona.