 |
| Pere Trijueque |
Vam trobar interessant fer-li una entrevista al Sr Pere Trijueque ja què és un senyor que ha escrit molts llibres sobre Palamós, com són:
- BREU RECULL DE LA HISTÒRIA DE PALAMÓS.
- LA GENT DE LA VILA DE PALAMÓS, 1562-1950.
- LA GENT DE SANT JOAN (VILA-ROMÀ), 1562-1950.
- COL·LECCIÓ GUSPIRES. On hi ha 14 monografies de tema històric, geogràfic i social, de la vila de Palamós i de les parròquies de Vila-romà (Sant Joan de Palamós) i de Vall-llobrega.
- Entre altres.
I també té una pàgina web sobre Palamós, a continuació fiquem l'enllaç.
L'entrevista que li varem fer és la següent:
1) Quin vincle té vostè amb el poble de Palamós?
Sóc fill predilecte de Palamós. Vaig néixer a Palamós, els meus pares, els meus avis, fins a la quarta generació.
2) Vostè ha treballat a l’ajuntament de Palamós?
He estat regidor de Palamós de l’any 95 al 99. Sempre he estat treballant a la fàbrica Vincke
3) Quin és el motiu pel qual vostè ha escrit llibres sobre Palamós?
Sempre m’he dedicat a la investigació. Una vegada, quan treballava a la fàbrica Vincke, em varen dir que volien obrir una fàbrica a la Pietat, però allà hi havia una antiga ermita. Em varen demanar si volia investigar-ho i vaig acceptar. A partir d’aquí vaig començar a remenar papers i la informació existent i com no em lligava res llavors vaig haver de començar des del principi. Com que em va agradar molt aquesta feina de cercar informació als seus orígens, doncs mi vaig dedicar de ple en el meu temps de lleure i ja fa més de 20 anys d’això. Però la meva professió no és historiador, jo sóc de la indústria, sóc enginyer tècnic químic.
4) Com era abans Palamós?
Tot depèn de com agafem abans, si ho agafem a principis del s.XX, Palamós tenia molts pocs habitants i vivia principalment de la indústria del suro i això va fer que vingués molta gent de fora. La indústria del suro va incrementar la població de Palamós entre 2.000 i 3.000 persones. Després va venir una altra immigració que va ser la dels pescadors i més tard entre els anys 50 i 65 varen venir els andalusos, entre uns 2.500 i 3.000 més, i tot això sumat ha modificat la corba de creixement de Palamós, essent molt més ascendent.
La configuració actual de Palamós és molt recent, podríem dir què va començar al principi del s.XIX, quan al 1817 l’ajuntament de Palamós va decidir urbanitzar l’actual barri de la Platja o Eixample, traçant la quadrícula de les noves illes de cases. Fins aleshores Palamós no havia sortit de les antigues muralles, és a dir, tot el que és el barri vell. Era un poble molt petit, d’això fa només dos segles. A poc a poc es va anar formant, un rere l’altre, els barris del Pedró i de l’Eixample Nord. Quan és va posar en marxa la indústria del suro, a Palamós no hi havia cases suficients per poder allotjar a la gent que treballava a les fabriques, llavors els treballadors anaven a viure a Sant Joan i aquest va ser un dels motius de què Palamós demanes a l’estat Espanyol ajuntar-se amb Sant Joan perquè fins a l’any 1942 el terme de Palamós era molt petitet, tenia 1,1 km2 i Sant Joan tenia cap a 13 km2, per tant sumat són els 14 Km2 que té actualment. Sant Joan era totalment agrícola, tenia molt de territori, però no tenia indústria i Palamós tenia molta indústria i poc territori, llavors sembla lògic que s’ajuntessin els dos pobles i formessin el que és el Palamós actual. També hi havia un problema molt gros què era el de la riera Aubi , és desbordava i com estava tota dins de Sant Joan, els de Palamós no podien fer res i quedaven inundats ells i no els de Sant Joan i això també va ser un dels altres motius pels que es varen ajuntar.
5) Com és ara Palamós?
Palamós ha crescut molt en els darrers quaranta anys, la vila de Palamós i Sant Joan ja formen físicament un sol cos, tocant-se les cases. S’ha estès en direcció a Sant Antoni i a la Fosca. Ara precisament s’ha aprovat el P.O.U.M: (Pla d’ordenació urbana municipal) i això fixarà les bases i els eixos d’urbanització dels pròxims vint o trenta anys.
Sóc fill predilecte de Palamós. Vaig néixer a Palamós, els meus pares, els meus avis, fins a la quarta generació.
2) Vostè ha treballat a l’ajuntament de Palamós?
He estat regidor de Palamós de l’any 95 al 99. Sempre he estat treballant a la fàbrica Vincke
3) Quin és el motiu pel qual vostè ha escrit llibres sobre Palamós?
Sempre m’he dedicat a la investigació. Una vegada, quan treballava a la fàbrica Vincke, em varen dir que volien obrir una fàbrica a la Pietat, però allà hi havia una antiga ermita. Em varen demanar si volia investigar-ho i vaig acceptar. A partir d’aquí vaig començar a remenar papers i la informació existent i com no em lligava res llavors vaig haver de començar des del principi. Com que em va agradar molt aquesta feina de cercar informació als seus orígens, doncs mi vaig dedicar de ple en el meu temps de lleure i ja fa més de 20 anys d’això. Però la meva professió no és historiador, jo sóc de la indústria, sóc enginyer tècnic químic.
4) Com era abans Palamós?
Tot depèn de com agafem abans, si ho agafem a principis del s.XX, Palamós tenia molts pocs habitants i vivia principalment de la indústria del suro i això va fer que vingués molta gent de fora. La indústria del suro va incrementar la població de Palamós entre 2.000 i 3.000 persones. Després va venir una altra immigració que va ser la dels pescadors i més tard entre els anys 50 i 65 varen venir els andalusos, entre uns 2.500 i 3.000 més, i tot això sumat ha modificat la corba de creixement de Palamós, essent molt més ascendent.
La configuració actual de Palamós és molt recent, podríem dir què va començar al principi del s.XIX, quan al 1817 l’ajuntament de Palamós va decidir urbanitzar l’actual barri de la Platja o Eixample, traçant la quadrícula de les noves illes de cases. Fins aleshores Palamós no havia sortit de les antigues muralles, és a dir, tot el que és el barri vell. Era un poble molt petit, d’això fa només dos segles. A poc a poc es va anar formant, un rere l’altre, els barris del Pedró i de l’Eixample Nord. Quan és va posar en marxa la indústria del suro, a Palamós no hi havia cases suficients per poder allotjar a la gent que treballava a les fabriques, llavors els treballadors anaven a viure a Sant Joan i aquest va ser un dels motius de què Palamós demanes a l’estat Espanyol ajuntar-se amb Sant Joan perquè fins a l’any 1942 el terme de Palamós era molt petitet, tenia 1,1 km2 i Sant Joan tenia cap a 13 km2, per tant sumat són els 14 Km2 que té actualment. Sant Joan era totalment agrícola, tenia molt de territori, però no tenia indústria i Palamós tenia molta indústria i poc territori, llavors sembla lògic que s’ajuntessin els dos pobles i formessin el que és el Palamós actual. També hi havia un problema molt gros què era el de la riera Aubi , és desbordava i com estava tota dins de Sant Joan, els de Palamós no podien fer res i quedaven inundats ells i no els de Sant Joan i això també va ser un dels altres motius pels que es varen ajuntar.
5) Com és ara Palamós?
Palamós ha crescut molt en els darrers quaranta anys, la vila de Palamós i Sant Joan ja formen físicament un sol cos, tocant-se les cases. S’ha estès en direcció a Sant Antoni i a la Fosca. Ara precisament s’ha aprovat el P.O.U.M: (Pla d’ordenació urbana municipal) i això fixarà les bases i els eixos d’urbanització dels pròxims vint o trenta anys.
6) De què viu Palamós?
Palamós actualment viu principalment de la indústria, el comerç, la pesca i el turisme. Aquests són els 4 pilars bàsics dels que viu Palamós.
Podríem dir que el turisme no és només el de sol i platja sinó que també hi ha el gastronòmic, que cuiden molta bé perquè ve molta gent. Un altre aspecte que està millorant pel turisme és el de monuments històrics. Ara estan reedificant la portalada i el claustre de l’antic convent dels agustins, al Pedró. Això farà que Palamós entri en aquest nou turisme, el cultural, que està creixent molt arreu del món.
7) Com veu el futur de Palamós?
Crec que cada vegada serà un poble més i més equilibrat, lluny de la disbauxa dels anys del començament del turisme. Tindrà un creixement pensat i calculat, sense excessos. Això serà bo per aconseguir un bon equilibri i allò que ara en diuen sostenibilitat. Als visitants els agradarà venir a Palamós precisament per això.
