L'entorn natural:
el massís de les Gavarres
 |
La serra de Calp, al massís de les Gavarres |
Situació
El massís de les Gavarres està situat a l’extrem nord de la serralada litoral catalana. S’estén sobre una superfície de prop de 350 kilòmetres quadrats, formant un arc que uneix les comarques del Gironès i el Baix Empordà i que alberga una vintena de municipis: Calonge, Castell-Platja d’Aro, Corçà, Cruïlles-Monells-Sant Sadurní de l’Heura, Forallac, la Bisbal d’Empordà, Mont-ras, Palafrugell, Palamós, Santa Cristina d’Aro, Torrent i Vall-llobrega al Baix Empordà, i Cassà de la Selva, Celrà, Girona, Juià, Llagostera, Llambilles, Madremanya, Quart i Sant Martí Vell al Gironès.
Es tracta d’un massís de formes arrodonides, que té com a punt més elevat del puig d’Arques de 531 metres.
Context socioeconòmic
 |
Cova d'en Daina, Romanyà |
Fins a la meitat del segle XX, l’espai de Les Gavarres havia estat fortament habitat. Actualment, però, només hi trobem tres petits nuclis de població permanent: Sant Pol de la Bisbal, Romanyà de la Selva de Santa Cristina d’Aro i Sant Mateu de Montnegre de Quart.
Però encara es poden trobar força restes de la presència humana a la zona, com ara carboneres, pous de glaç, masos, esglésies romàniques i nombrosos sepulcres megalítics. Des de la segona meitat del segle XX la zona protegida de les Gavarres va experimentar un abandonament progressiu. Durant els anys 90 aquesta tendència es va frenar en part gràcies a l’adquisició d’alguns dels seus masos amb finalitat residencial com a primera i segona vivenda. Tot i així, la major part de la seva extensió continua estant formada per boscos i només el 6% es dedica a activitats agrícoles.
El medi físic
Trobem varietat de paisatges a l’espai de les Gavarres. Al nord destaquen els relleus escarpats formats per pissarra, amb valls encaixonades; mentre que al sud, les formacions de granit donen lloc a turons arrodonits i valls més amples. A d’altres zones hi trobem quars, calcita, esquist i calç.
El clima és típicament mediterrani, amb estius càlids amb poca o cap precipitació, hiverns suaus i primaveres i tardors plujoses. Tot i així, hi trobem varietats de clima local, depenent de la zona: al nord-est i la zona costera hi predomina el clima mediterrani marítim i de terra baixa, amb poques precipitacions; cap al nord-oest, es dóna clima mediterrani humit; al centre, a la zona de turons, el clima és mediterrani de muntanya mitjana, amb més precipitacions que a la resta de zones.
El medi natural
Va ser inclòs dins del Pla d’Espais d’Interès Natural l’any 1992. És un dels EIN més extensos de Catalunya i un dels més representatius dels ambients mediterranis de la zona litoral, alhora que recull una important diversitat d’espècies més pròpies de paisatges centreeuropeus, sobretot de flora.
La flora
 |
Veronica serpyllifolia |
La flora de Les Gavarres presenta les espècies típiques del bosc mediterrani: alzines, sureres roures i pins, a més a més de verns, avellaners, trèmols, salzes i oms, més propis de zones humides. Al sotabosc hi trobem nombrosos tipus de vegetació, entre d’altres: orquídies, aladerns, marfulls, arboç, galzeran... També s’han trobat espècies vegetals d’alt interès com ara el Lthrum borysthenicum, la Ludvigia palustris i la Veronica serpyllifolia; així com altres d’endèmiques i/o en perill de desaparèixer com ara l’Isoetes duriei i l’Iberis linifolia.
Però la major part del massís està ocupat per pinedes, en què predominen el pi blanc, el pi pinyer i el pinastre. A causa dels nombrosos incendis patits al llarg dels anys, el conjunt natural ha patit la reforestació amb especies de ràpid creixement, com és el cas dels pins i els eucaliptus. Malauradament, però, aquestes espècies venen acompanyades d’una desaparició del sotabosc, ja que la presència de les seves fulles a terra evita el creixement d’altres tipus de vegetació.
La fauna
 |
El Bubo bubo |
En quant a la fauna trobem mamífers com el senglar, la guilla, el teixó, l’esquirol i el gat mesquer. Les aus hi estan representades per l’esparver, el picot verd, el gamarús, el gaig, la merla... També hi trobem amfibis i rèptils com el tritó verd i la salamandra i alguns exemplars de tortuga mediterrània. Hi ha presents algunes espècies considerades vulnerables: artròpodes com l’Oxygastra curtisi, un tipus de libèl·lula; peixos com el Barbus meridionalis, o barb de muntanya; rèptils com l’Hemorrhois hippocrepis, o culobra de ferradura; i aus com el Bubo bubo, o duc, considerat el més gran dels mussols d’Euràsia.
Si voleu obtenir informació més detallada sobre la fauna i la flora del massís de Les Gavarres, podeu consultar el següent link:
La Reserva Natural de les Illes Formigues
Des de temps immemorials l'home ha freqüentat les aigües de les Illes Formigues per pescar i corallar. També han estat escenari de naufragis i de batalles com per exemple la de l’any 1285, en la qual hi hagué una important victòria de la marina catalana. La seva bellesa, els seus valors naturals i la proximitat a la costa han comportat una gran freqüentació, tant pels usos tradicionals com pels de turisme i les activitats recreatives. Zones com la de les illes Formigues i el tram de costa que hi ha als seus voltants representen allò que els que gaudeixen de les aigües de Palamós haurien d’intentar preservar per a les generacions futures. Les conseqüències derivades de la pressió humana sobre aquest fràgil ecosistema i la complexa però necessària convivència amb el poble ha portat a plantejar la necessitat d’establir unes mesures de gestió per ordenar l’accés i l’ús de l’espai i dels recursos marins. Si voleu més informació sobre el procés de creació i el funcionament de la Reserva Natural de les Illes Formigues consulteu aquesta web:
Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí
La biodiversitat marina
La biodiversitat marina de la vila de Palamós és molt rica tot i que l’activitat pesquera i turística impedeixen que algunes espècies es mantinguin en el seu hàbitat natural. A continuació enumerarem les espècies més importants de les platges del poble que ens ocupa. Les principals espècies que trobem en aquesta part del litoral són:
- Posidonia oceánica: és una de les espècies de planta marina que forma praderies més denses.
- Cymodocea nodos: la trobem a praderies marines poc denses, als marges de praderies de Posidonia oceánica; no tolera l’onatge de forta intensitat.
- Zostera marina: és d’aigües poc profundes i tranquil·les i es sol trobar en companyia d’altres espècies vegetals marines.
Per poder veure amb més detall i de forma més completa el fons marí de Palamós recomanem que visualitzeu aquest vídeo anomenat "Zones Verdes Submergides" impulsat per L'Obra Social de la Caixa:
